Ella és una de les autores més llegides de la literatura juvenil i infantil del nostre país i des de que va començar a escriure als 8 anys va saber que no es volia dedicar a cap altra cosa. Ha obtingut nombrosos premis (entre d’altres el Premi Ramon Llull 2014 gràcies a una novel·la ben llaminera) i aquest any estrena un projecte ben personal que segueix el llinatge d’uns preciosos ulls blaus... Ja sabeu de qui estem parlant, oi? Aquest número de Primavera 2016 hem tingut el plaer d’entrevistar per a la Revista del QL ni més ni menys que l’escriptora mataronina Care Santos!
Hola Care! Primer de tot, moltes gràcies per acceptar la nostra invitació! És tot un honor! Esperem que algú com tu. que les ha vistes de tots colors en entrevistes, gaudeixi contestant la nostra! Doncs bé, comencem amb unes preguntes relacionades amb la teva última novel·la, “Diamant blau”, que narra el teu intens passat familiar durant les primeres dècades del segle XX...
“Desig de xocolata” ens va deixar amb un regust de boca ben dolç! Si les paraules de “Diamant blau” es poguessin tastar... Quin gust tindrien?
Més amargues, segurament, però no totes. També hi ha molts gustos, en aquesta novel·la, els personatges cuinen i mengen molt. Sobretot tasten sabors tradicionals, d’aquells de les cuines de tota la vida: crema de Sant Josep, fricandó, sopa de farigola... els sabors també són una forma de memòria.
Quines tres cançons creus que formarien una banda sonora ideal per “Diamant blau”?
Hauria de ser música de piano. Alguna peça de Chopin, el Per a Elisa de Beethoven i potser El vals de les onades.
Hi ha hagut mai un llibre que després de llegir-lo t’hauria agradat haver-lo pogut escriure tu?
Ui, tants! Els escriptors som molt envejosos del talent dels altres. Però més val no dir-ho, per si de cas no som correspostos.
Si els teus llibres poguessin parlar, què creus que et dirien?
Parlen sense parar, i diuen totes les coses que jo crec importants. Per això existeixen.
Commemorant els 400 anys de la mort de William Shakespeare... Hi ha algun vers, frase o obra seva amb la que et sentis identificada?
M’agrada molt Shakespeare. M’agrada la seva vida, la seva personalitat. Mentre llegia la seva biografia, recentment, m’en recordava d’allò que Jaume Cabré diu en referència a la feina dels escriptors: «Poc glamur i molta feina». Quant a les seves obres, a mi m’agraden més el drames que les comèdies. Potser el meu text preferit es “La tempesta”. És poètic, simbòlic i èpic en la mida justa (segons el meu gust, és clar).
Què creus que hauries sigut en una altra vida lluny dels llibres? En què o en qui t’agradaria reencarnar-te?
No puc imaginar-me cap vida lluny dels llibres. Potser si no hagués pogut escriure, hauria estat bibliotecària, o llibretera, o arxivera, o advocada especialitzada en drets d’autor. Però lluny dels llibres mai. Si pogués triar en qui reencarnar-me voldria ser gat domèstic.
Com t’imagines el futur de la literatura? Millorarà la qualitat o cada vegada serà més difícil trobar llibres que valguin la pena?
Sempre hi haurà llibres i escriptors que valguin la pena. Però els lectors hauran de ser prou llestos com per trobar-los i reconèixer-los.
Què et suposaria un major honor: que el primer contacte de la humanitat amb vida extraterrestre fos una de les teves novel·les (i si és així quina escolliries) o que els teus títols fossin els últims i més preuats exemplars de llibres de paper en el futur?
M’agradarien totes dues coses, però em quedo amb la primera. I si hagués de recomanar un llibre meu als habitants, posem per cas, d’aquest sistema solar nou que s’acaba de descobrir, seria “L’aire que respires”. Perquè vegin de quines coses som capaços els éssers humans: bones i dolentes. I després, que facin el que vulguin.
Com descriuries el que significa la lectura i l’escriptura per a tu a algú que no ha vist mai un llibre?
Imagino històries i les explico a qui les vol escoltar. L’instint d’explicar-nos coses per entendre és més antic que el món i que els llibres.
I per últim, ara... Què llegeixes? ^.^
De tot i sempre. Amb molt desordre, molts llibres començats al mateix temps, de diferents gèneres. No faig fàstics a res, sóc omnívora. Ara mateix, però, llegeixo les teves preguntes. Així que acabi, me’n vaig amb Henry James.
Mixa, per a la Revista del QL, Maig 2016
Write a comment