La seva primera novel·la ja porta més de 15.000 exemplars venuts en català i al poble on transcorren els fets li han dedicat una ruta! Estem parlant ni més ni menys que d’en David Martí! Abans de dedicar-se a l’escriptura, però, va treballar de professor, consultor i responsable de projectes relacionats amb les tecnologies... i un bon dia, va decidir deixar-ho tot i canviar de vida. Ara es descriu a si mateix com a escriptor, conferenciant i home de ràdio. Aquest Estiu 2016 tenim el plaer d’entrevistar-lo!
Hola David! La teva darrera novel·la “El caçador de Bruixes”, narra la història del primer caçador de bruixes de Catalunya, Joan Malet. Si aquest personatge es reencarnés al segle XXI com creus que seria la seva vida?
En Joan Malet seria una d'aquestes persones sense escrúpols que només miren per elles i que són immunes al patiment aliè. Fàcilment me l'imagino com a un tauró de les finances cobdiciós i fatxenda, com a un polític corrupte que fa i desfà buscant només el benefici propi o, fins i tot, com a un dels mafiosos que juguen amb la vida dels refugiats que fugen de la guerra i els fan pujar, després de pagar molts diners, a bots inflables sabent que s'enfonsaran només unes poques milles més enllà.
Si només tinguessis tres paraules per convèncer algú de llegir “El caçador de Bruixes”, quines escolliries?
Intensa, real i sorprenent.
Amb quin dels teus llibres has gaudit més documentant-te? I quin t’ha donat més maldecaps? O van tots a parts iguals? ^.^
La documentació és una de les parts del procés que més gaudeixo. La considero imprescindible i la veritat és que l'hi dedico molt temps. Tot i que m'agrada permetre'm certes llicències literàries, sense una bona base és molt complicat escriure novel·la històrica. Tot i això, sempre m'agrada recordar que jo no sóc historiador, sinó novel·lista.
Ens hem assabentat que properament organitzaràs una ruta per Arnes basada en la teva primera novel·la “Les bruixes d’Arnes”... Quina emoció! Ens pots fer cinc cèntims sobre què consistirà?
Vull acompanyar els lectors i tothom qui vulgui a conèixer alguns dels paisatges més màgics de la Terra Alta: caminarem pels escenaris principals de la novel·la i també pels voltants d'Arnes; dinarem un menú inspirat en aquelles bruixes -tot i que jo sempre prefereixo anomenar-les com a dones sàvies-; ens acostarem al convent de Sant Salvador a Horta de Sant Joan...
D’on creus que et ve aquesta admiració per les dones sàvies i escriure sobre elles?
Recordo que, de menut, quan passava els estius a Arnes, si algun dia no em trobava bé, la meva àvia em feia prendre una tisana misteriosa després de picar-me l'ullet i de regalar-me un somriure meravellós. Em deia: “Pren-te això, David, i no pateixis. De seguida et trobaràs bé. És cosa de bruixes...”. M'agrada pensar que ella era una dona sàvia. Sempre la porto als pensaments. A ella i a l'avi, que em va fer enamorar de la Terra Alta.
Si tinguessis un DeLorean per viatjar en el temps com a “Regreso al futuro”, retrocediries uns anys i li diries al teu jo passat tot el que saps ara?
Jo crec que no. Seria com fer una mica de trampes i, al final, la vida, per a mi, és això: encertar-la, de vegades, però també equivocar-nos, caure, entropessar i trobar la força de seguir endavant.
Parlant de la quarta dimensió... En quina època d’entre totes les que has escrit t’agradaria visitar?
M'hauria agradat conèixer la Barcelona del segle XVI, les intrigues al palau de la Inquisició, els primers processos contra les bruixes, la superstició...
En quins projectes estàs treballant més a gust ara mateix, a més a més de preparar la quarta temporada del programa Club Dante a RNE4?
Gaudeixo escrivint, fent ràdio i també parlant, arreu de Catalunya, de “Bruixes, dones sàvies i trementinaires”. Són coses que m'apassionen. Em fan feliç.
Quina pregunta no t’han fet mai i t’agradaria contestar? I viceversa? Quina no t’han fet i dones gràcies perquè hagi sigut així? ^^
Deia Oscar Wilde que no hi preguntes impertinents sinó respostes inadequades...
I per acabar, la pregunta de la casa: ara... Què llegeixes?
Ara mateix he acabat “Charlotte” d'en David Foenkinos. M'ha encantat i, en algunes coses, m'ha recordat un altre gran llibre que també us recomano: “Ànima”, d'en Wajdi Mouawad. Són dos bons exemples de que també és possible fer poesia a partir de fets tràgics i de les grans misèries de la humanitat.
Mil gràcies per concedir-nos aquesta entrevista!
Write a comment