Entrevista a Carme Fenoll

Es neix o es creix sent bibliotecari/a? Què fa falta per ser-ho?

 

Diria que en aquest país més fàcil créixer que néixer sent bibliotecari/a i hi influeix molt l'entorn. Desitjaria que ara que tenim un bon sistema de biblioteques, tinguem més persones a qui els hi agradi treballar en aquests centres.

 

Actualment, per ser bibliotecari titulat cal cursar el Grau d'Informació i Documentació. A Catalunya, actualment et pots inscriure a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB. Tanmateix, per treballar de Tècnic Auxiliar de Biblioteca el requeriment mínim és el Batxillerat o equivalent.

 

Però més enllà de la titulació, el més important per treballar en una biblioteca pública és la vocació de servei, la predisposició a treballar de cara al públic,atenent a tota mena de persones i l'esperit curiós i despert.

 

Quin llibre et va marcar a tu de petita?

 

Un dels llibres que recordo que em va marcar molt de ben petita (8 o 9 anys) va ser 'Platero y yo' de Juan Ramón Jiménez. Recordo que em va generar un cúmul d'emocions i que el vaig anar memoritzant mica en mica (encara avui recordo forces capítols de memòria).

 

A més, va ser un llibre que vaig descobrir per casualitat a la Biblioteca pública de Malgrat de Mar, que sovintejava quan era petita i a partir d'aquell moment, no he deixat mai de rellegir llibres de Juan Ramón Jiménez. 

 

Quina és l’experiència més enriquidora que has viscut com a directora de les biblioteques de Catalunya?

 

La veritat és que moltes. Una de les que ara recordo amb més estima són les trobades anuals de responsables de biblioteques. El segon any ens va poder acompanyar la Teresa Rovira, perquè acabàvem de crear el Premi Teresa Rovira. L'emoció de compartir amb molts bons professionals un mateix esperit per millorar dia a dia la nostra professió i compartir bones pràctiques és única.

 

Quin projecte et va agradar més emprendre?

 

Tot l'Any de les Biblioteques (2015) va ser un projecte que em va possibilitar treballar amb un munt de professionals de la gestió cultural de molts àmbits, apassionats pel seu sector. Durant aquell any vam fer celebracions especials a les quatre primeres biblioteques inaugurades per la Mancomunitat (Valls, Sallent, Les Borges Blanques i Olot), vam digitalitzar els dietaris de les bibliotecaris, vam fer el cicle #100iaraquè i un concert fantàstic final al Liceu, entre moltes altres activitats.

 

Però la llista seria molt llarga també si parlem de Biblioteques amb DO, Bibliowikis, Llegir el teatre...

 

De quines biblioteques guardes més bons records?

 

Vaig tenir l'ocasió d'assistir a la inauguració de més de trenta biblioteques en aquests cinc anys. En la majoria d'elles vaig compartir l'emoció de molts veïns quan veien per primera vegada aquells espais tan moderns i diferents dels anteriors que tenien a les seves poblacions. Una de les més impactants, va ser la inauguració de la Biblioteca Carles Rahola de Girona, la més gran de Catalunya.

 

Però també guardo molt bon record dels equips de les biblioteques amb qui estava molt en contacte: Roquetes, Tremp, Torredembarra, Blanes...

 

Si poguessis fer llegir un llibre a tota Catalunya, quin seria?

 

No, no, faria respectar la segona Llei del bibliotecari Ranganathan: A cada lector, el seu llibre.

 

Quin creus que serà el futur de les biblioteques?

 

Un futur que passarà per la gestió més participativa i un model que aposti per defensar els valors democràtics que fomenten aquest servei. La biblioteca continuarà posant l'accent en promoure l'accés a la informació sense impediments, la connexió entre persones amb interessos similars i la difusió del coneixement.

 

Com seria la teva biblioteca ideal? Ja existeix?

 

La meva biblioteca pública ideal és la que s'apropa més a les característiques de la població a la que serveix. M'agraden les biblioteques que aprofiten les oportunitats del lloc on treballen, que surten molt de les seves parets, que innoven i fan propostes diferents i atrevides. 

 

Per poder fer això, les biblioteques han de comptar amb els millors equips. L'essència d'una bona biblioteca és un personal implicat i atent.

 

Creus que les màquines podran substituir algun dia als bibliotecaris?

 

No, crec que no, i si algun dia tenim biblioteques d'autoservei sense valor afegit de les persones, haurem perdut una gran oportunitat com a societat. La tecnologia sempre ha de ser una eina per facilitar les tasques i els serveis, però no una finalitat en sí mateixa.

 

Quina pregunta no t’han fet mai i t’agradaria contestar? I ara et posaré en un compromís... Quina pregunta no voldries que et fessin?

 

De quins professionals he après més en aquests darrers anys? I així poder donar alguns noms de persones -entre moltes altres- que m'han ajudat molt i de la que contínuament aprenc i m'inspiren: Àlex Hinojo (Viquipèdia), Ciro Llueca (Biblioteques UOC), Joan Pluma (ex-DG de Patrimoni), Xavier Albertí (TNC), Toni Puig (consultor), Teresa Mañà (UB), Iolanda Batallé (editora), Ismael Palacín (Fund. Bofill), Rafael Vallbona (escriptor)... per donar alguns dels molts referents professionals que tinc.

 

La pregunta que no voldria que em fessin: Creus que va ser just el resultat del concurs de la plaça de cap del Servei de Biblioteques?

 

I per últim, la pregunta estrella... Ara, què llegeixes?

 

Ahir em vaig llegir 'Hôzuki, la librería de Mitsuko' de Aki Shimazaki (Nórdica Libros) però també tinc començades 'Encén el llum' de l'Anna Carreras (La Breu Edicions) i Anything is possible, de l'Elisabeth Strout (traduïda aviat al català a Edicions 1984) 

 

Moltíssimes gràcies per concedir-nos aquesta entrevista, Carme!