Entrevista a Valerio Chiola i Giacomo Pucci

• Bon dia i benvinguts a la revista! En primer lloc ens encantaria saber com va néixer aquesta saga. Sempre us han agradat les històries d’aventures i d’espies? Buongiorno e benvenuti sulla rivista! Prima di tutto ci piacerebbe sapere come è nata questa saga. Ti sono sempre piaciute le avventure e le storie di spionaggio? 

Valerio: Bon dia! Sí, Soc un apassionat d'històries d’aventures i d'espies, de pel·lícules d’animació i literatura juvenil. Portava temps desitjant fer una història que tingués aquests ingredients. Estava col·laborant des de fa alguns anys amb la editorial Round Robin (l'editorial italiana de la saga) fent novel·la gràfica de temàtiques socials adreçada a un públic adult. Després, passat uns temps vam pensar de crear una nova col·lecció igualment amb continguts socials però adreçada a un públic lector molt jove. Vaig parlar d'aquesta idea amb el Giacomo, que ja tenia al cap un esborrany d'un personatge que hauria sigut ideal per a aquesta col·lecció i va ser així com va néixer El Rosca: una saga que ens implica del tot i que té tot el que ens apassiona a les històries: ritme constant, humor, reflexions importants, dibuixos bonics i jocs interactius.

Valerio: Buongiorno! Si, sono un appassionato di storie d’avventura e di spionaggio, di film d’animazione e racconti per ragazzi. Da tempo desideravo fare una storia che avesse questi ingredienti. Con Round Robin Editrice (l’editore italiano della saga) collaboravo da alcuni anni su graphic novel con temi sociali per lettori adulti. Poi nel corso del tempo abbiamo pensato di creare una nuova collana, che avesse contenuti sociali ma adatta a un pubblico di giovanissimi lettori. Così parlando di questa idea con Giacomo, che aveva già la bozza di un soggetto che sarebbe stato perfetto per questa collana, è nato Bulloni.  Un saga che ci coinvolge totalmente e che ha tutto quello che ci appassiona nelle storie: ritmo incalzante, umorismo, riflessioni importanti, bei disegni e giochi interattivi.

Giacomo: Hola! Jo també sempre he sigut un apassionat d’històries, allà on estiguessin amagades, entre els dibuixos il·lustrats del meu pare, a una cançó o a un episodi de la guerra recordat a l'hora de sopar a la taula dels avis. Aquesta saga va néixer quan dues paraules van ensopegar amb una imatge: un pern és un objecte inútil si no té un cargol sobre el que posar-se. D'aquesta idea vam pensar que un macarró* (perdonavides), el més gran de tots els perns no fos més que una persona més sola o trista que els demès. A partir d'aquí es va encendre la fantasia i vam arrancar.

(*Nota de la Traductora: aquí es fa un joc de paraules amb el mot “bullo” en italià que vol dir macarró/perdonavides i el seu majoratiu “bullone” que no vol dir macarró gran sinó pern, de fet el títol de la saga en català és el rosca fent aquí un joc de paraules amb el verb roscar)

Giacomo: Ciao! Anch’io sono sempre stato appassionato di storie, dovunque fossero nascoste, tra i disegni illustrati di mio padre, una canzone o un episodio della guerra a tavola coi nonni. Questa saga è nata dallo strano inciampo di due parole in un’immagine: un bullone è un attrezzo inutile se non ha una vite su cui stare. Da qui, dall’idea che un  bullone, il più grande dei bulli, non fosse altro che una persona più sola o più triste di altre, si è accesa la fantasia e siamo partiti. 

• El primer llibre de la col·lecció era emocionant, però “El parc encantat” està ple d’acció i girs constants. Creieu que aquesta mena d’històries són ideals per enganxar als nens a la lectura? Il primo libro della raccolta è stato emozionante, ma "Il parco giochi incantato" è pieno di azione e colpi di scena costanti. Pensi che questo tipo di storie siano l'ideale per coinvolgere i bambini nella lettura? 

Valerio: Penso que la primera cosa que han de fer els nens quan llegeixen el llibre és passar-s'ho bé. És l’acció el que els porta d'una manera directa dintre de la història i els empenta a fullejar les pagines i a dir : “I ara que?” - “Ohh! Increïble!” i coses per l'estil. Només amb aquesta implicació els temes i les reflexions de les que parlem poden arribar als lectors.

Valerio: Penso che per prima cosa i bambini debbano divertirsi leggendo il libro. L’azione li porta direttamente all’interno della storia, li spinge a sfogliare le pagine e a dire: “ E ora cosa succede?”- “Oooh! Incredibile!” e altre cose così. Solo con questo coinvolgimento i temi e le riflessioni che trattiamo possono davvero arrivare ai lettori.

Giacomo:  És l'única cosa que t’enganxa, cada llibre ha de tenir una bona dosis de girs inesperats, la capacitat d'acompanyar d'una manera creïble i apassionant, i després ha de saber trair la teva confiança i fer aparèixer aquella catàstrofe, que no és altra cosa que un gir inesperat, i que produeix alienació i sorpresa alhora. Per a mi com a escriptor el repte és justament això: provar de construir un engranatge perfecte on passa tot això. Amb el Rosca aquest engranatge adquireix encara més força pels temes tractats i perquè dins de les vides d'aquells nens hi som nosaltres, els nostres amics i els nostres fills, i tot això per força t’emociona. I a mi el primer.

Giacomo: È l’unica cosa che tiene incollati alla pagina, ogni libro deve avere una buona dose di colpi di scena, deve avere la capacità di accompagnare in maniera credibile e appassionante, per poi tradire la tua fiducia e far accadere quella catàstrofe, che vuol dire capovolgimento, che provoca al tempo stesso straniamento e stupore. La sfida più bella per me, come scrittore è proprio questa: tentare di costruire un ingranaggio perfetto, in cui tutto questo avviene. Con Bulloni, tutto questo ingranaggio ha un’ulteriore forza per i contenuti che tratta, perché dentro le vite di quei bambini ci siamo noi, i nostri amici e i nostri figli, e tutto questo necessariamente emoziona. Me per primo. 

• A “El parc encantat” no només veurem evolucionar la trama, sinó també l’estil de les il·lustracions. Us heu plantejat adaptar les històries en format còmic? In "Il parco giochi incantato" vedremo non solo l'evoluzione della trama, ma anche lo stile delle illustrazioni. Hai considerato di adattare le storie in formato fumetto?  

Valerio: Algunes escenes traslladades a un còmic serien perfectes. Però al mateix temps treurien espai a la imaginació. Allò bo dels llibres és justament el fet que és la fantasia mateixa del lector la que, a la seva ment, està donant forma a les paraules que està llegint. Però igualment el nostre somni seria arribar a tenir una adaptació de El Rosca a dibuix animat.

Valerio: Alcune scene realizzate a fumetto sarebbero davvero perfette! Ma allo stesso tempo toglierebbero spazio all’immaginazione. La cosa bella dei libri, sta proprio nel fatto che è la fantasia stessa del lettore a dare forma, nella propria mente, alle parole che sta leggendo. Ma il nostro sogno è avere un adattamento d’ El Rosca a serie  animata.

Giacomo:  La màgia de l’escriptura és que només fa falta una al·lusió, una paraula, un subratllat, i s'obre la porta d'un altre món. El còmic sí que seria perfecte, és veritat, però la literatura en general, i la il·lustrada també, te uns límits més febles, que deixen que la fantasia viatgi més lliure. Penso que a totes les històries el que no dius compta molt més que el dius.

Giacomo: La màgia della scrittura è che basta un accenno, una parola, una sottolineatura e si apre la porta di un altro mondo. Il fumetto si presterebbe benissimo, è vero, ma la narrativa in generale, anche quella illustrata, ha dei confini più labili, che permettono allà fantasia di viaggiare più libera. Credo racconti molto di più quello che non si dice che quello che si dice, in tutte le storie.  

• Als llibres ressalteu la importància de treballar en equip... I això avui en dia és més important que mai! A “El parc encantat” es repeteix un proverbi Africà que tothom hauria de tenir present, oi? Nei libri, sottolinea l'importanza del lavoro di squadra ... E questo è più importante oggi che mai! " Il parco giochi incantato " ripete un proverbio africano che tutti dovrebbero tenere a mente, giusto? 

Valerio: “Qui vulgui anar ràpid, que vagi sol; qui vulgui anar lluny, que vagi acompanyat”. La historia d'en Rosca neix d'un treball d'equip. Ni jo ni Giacomo sols hauríem pogut crear aquests contes tal com son ara. Giacomo escriu i jo dibuixo, fem dues coses diferents que es complementen l'una amb l'altra. Després ens confrontem, ens parlem, ens fem suggeriments i ens donem idees i ens corregim. Treballem junts per crear aquests llibres (amb el suport de la editorial). Treballar en equip ho fa tot més divertit, i també més ric i interessant.

Valerio: Se vuoi andare veloce, muoviti da solo. Se vuoi andare lontano, muoviti insieme...la storia di El Rosca nasce da un lavoro di squadra. Né io e né Giacomo da soli avremmo potuto creare questi racconti così come sono ora. Giacomo scrive, io disegno, facciamo cose diverse che si completano l’una con l’altra. Poi ci confrontiamo, ci parliamo, ci diamo suggerimenti e idee, ci correggiamo. Lavoriamo insieme per creare questi libri (con il supporto dell’editore). Fare le cose in squadra rende tutto molto più divertente, ma anche più ricco e interessante. 

Giacomo:  És tal qual ha dit Valerio: el cor d'aquesta feina és l'amistat que hi ha entre nosaltres, i la confiança amb la qual cadascú fa la seva part i millora la de l'altre. A més, aquest proverbi té a veure amb la pretensió de tothom d'arribar sempre primer, de ser el millor, el més bo, i en la nostra experiència, aquesta no és la qüestió. Fa falta aprendre a valorar una mena de lentitud, a respectar la vergonya i mirar-la amb tendresa, sense massa pretensions, primer envers un mateix i després cap als altres. De fet, el que hem observat, tant dins els nens com dins els més grans, és que allò que fa germinar els fruits més bons no és necessàriament el fet de pressionar, motivar o encoratjar sinó confiar, senzillament creure que aquella llavor pot germinar. Estem parlant d'una mirada, un estat d'ànim, no una cosa per fer. 

Giacomo: E’ proprio come ha detto Valerio, il cuore di questo lavoro è l’amicizia che c’è tra noi e la fiducia con cui ognuno fa la sua parte e migliora quella dell’altro. E poi questo proverbio ha a che fare con la pretesa di tutti di arrivare sempre primi, di essere i migliori, i più performanti, e nella nostra esperienza questo non è il punto. C’è bisogno di imparare ad apprezzare una certa lentezza, a rispettare l’imbarazzo e guardarlo con tenerezza, senza troppe pretese, prima di tutto verso di sé e poi verso chi ci sta accanto. Perché quello che abbiamo visto, nei bambini come nei più grandi, è che quello che fa germogliare i frutti migliori non è per forza spingere o motivare o incitare, ma avere fiducia, semplicemente credere contro ogni merito che per quel seme può germogliare. È uno sguardo, è una disposizione, non è una cosa da fare.  

• Amb quin membre de l’equip del Rosca us sentiu més identificats? Con quale membro del team di Rosca ti senti più identificato?

 Valerio: M'identifico una mica amb els defectes de tothom, hehehe. Penso que soc perepunyetes com la Setciències, dispers com l’Aleta i amable com el Dandi. 

Valerio: Mi identifico un po’ con i difetti di tutti ahahahah. Penso di essere pignolo come Setciències, confuso come Aleta e affabile come Dandi.

Giacomo:  Sense dubte amb el Dandi, tant per la vessant amable com per la picardia. Quan era petit al cole sempre ens posaven un animal de referència: el meu sempre era la guineu, perquè justament era bastant despert i espavilat (i això no sempre és bo).

Giacomo: Sicuramente Dandi, sia per l’aspetto gentile che per la malizia. Da piccolo a scuola capitava che ci dessero un animale di riferimento, e il mio era sempre la volpe, perché appunto – e non sempre è un bene – ero parecchio sveglio e furbo. 

• El Director és un dels millors personatges de la col·lecció, perquè dóna suport incondicional als nostres protagonistes. En el fons... tots necessitem algú que cregui en nosaltres, no trobeu? Il Preside è uno dei migliori personaggi della collezione, perché dà supporto incondizionato ai nostri protagonisti. In fondo... tutti abbiamo bisogno di qualcuno che creda in noi, non credi? 

Valerio: Tothom necessita un mestre, en el veritable sentit de la paraula. Una persona que confiï en nosaltres, que no jutgi els nostres errors sinó que cregui en el nostre potencial. Algú que ens ajudi a trobar un camí. Puc dir que jo em considero afortunat perquè vaig tenir molts mestres així a la meva vida.

Valerio: Tutti abbiamo bisogno di un maestro, nel vero senso della parola. Qualcuno che ci dia fiducia, che non giudichi solo i nostri errori ma che creda nelle nostre potenzialità. Qualcuno che ci aiuti a trovare una direzione. Io mi sento fortunato perché ho avuto molti maestri così nella vita! 

Giacomo:  Totalment d’acord, és una mica com el que deia sobre el proverbi africà; el director és justament la persona que té aquella mirada, aquella confiança que fa que les nostres habilitats trobin un propòsit, que ens dediquem a algú o alguna cosa, i tot això finalment ens fa sentir útils. Ens fan falta mestres, és cert.

Giacomo: Assolutamente, è un po’ come quello che dicevo sul proverbio africano, il preside è proprio quello che incarna quello sguardo, quella fiducia che permette alle nostre risorse di trovare un posto, e spendersi per qualcuno o per qualcosa, e questo ci fa sentire finalmente utili. Di maestri ne abbiamo un sacco bisogno, sì. 

• Si les aventures del Rosca s’adaptessin a la gran pantalla, quin seria el vostre càsting ideal? Se le avventure di Rosca si adattassero al grande schermo, quale sarebbe il tuo casting ideale? 

Valerio: En una pel·lícula “live-action”? Segurament Julie Butter (“Hi havia una vegada… a Hollywood”) fent de la Setciències. George Clooney com a Director i Gaten Matarazzo (el Dustin de “Stranger Things”) fent de qualsevol personatge, perquè l'adoro, hehehe. Pel que fa als demès, no t’ho sabria dir...

Valerio: In un live-action movie? Sicuramente Julie Butters (C’era una volta ad Hollywood) per la parte di Setciències. George Clooney per el Director e Gaten Matarazzo (Dustin di Stranger Things) in qualsiasi personaggio andrebbe bene, perché lo adoro ahahah. Per gli altri non saprei...

Giacomo: Aviam, Timothée Chalamet fent de Dandi, Danny de Vito com a pare adoptiu del Rosca i un joveníssim Philip Seymour Hoffman com a el Rosca. Després si puc exagerar també diria Emma Stone com la fantasiosa Estela, personatge que veureu al tercer llibre!

Giacomo: Beh, Timothee Chalamet per Dandi, Danny De Vito per il papà adottivo di Bullone, e un giovanissimo Philip Seymour Hoffman per Bullone, appunto. Poi se devo proprio esagerare, dico pure che Emma Stone nei panni di una sognante  Estela, personaggio che vedrete nel terzo numero!

• Què ens podeu avançar de les futures aventures del Rosca? El cliffhanger de “El parc encantat” ens ha deixat amb l’ai al cor! Cosa puoi dirci delle future avventure di Rosca? Il cliffhanger di "Il parco giochi incantato" ci ha lasciato con un cuore spezzato!