En Christian Inaraja és un il·lustrador català que compagina actualment aquesta tasca amb la de professor d’aquesta matèria. Al llarg de la seva trajectòria ha il·lustrat més d’un centenar de llibres publicats a diferents editorials i que s'han traduït a varies llengües. Col·labora també amb publicacions juvenils i infantils: Cavall Fort, Tatano, i anteriorment a La Revista dels Súpers, Tretzevents entre altres.
A més ha realitzat cartells per publicitat, páckaging i diverses col·laboracions amb premsa. Ha rebut diferents premis, entre els que destaquem: Premi Nacional al Millor Llibre editat (2019), concedit pel Ministeri de Cultura Español. Premi Internacional Compostela d’Àlbum Il·lustrat per Cándido y los demás (2018) Premi Junceda (2013), concedit per l’Associació Professional d’Il·lustradors de Catalunya (APIC).
Paral·lelament ha estat codirector del FEC Festival (festival de Curtmetratges de Reus des de 1999 al 2018), vicepresident de l'Associació Professional d'Il·lustradors de Catalunya (2005-2012) i membre del consell Català per al llibre Infantil i Juvenil (2005-2012).
- Com definiries el teu estil?
L'estil és la manera de fer, o de dibuixar, que té cadascú, i la seva manera natural d'expressar-se. Per tant, l'estil no es busca, sinó que ja es té. El meu estil és de traç gestual i minimalista, colors vius i tintes planes.
- De quin llibre que has il·lustrat estàs més satisfet?
Tots tenen un tros de a meva vida, però si n'he d'anomenar un diré "Cándido y los demás", que va obtenir un premi internacional l'any 2018, i va suposar un canvi de paradigma per a mi, ja que era el primer llibre que il·lustrava amb total llibertat i sense cap condicionant (perquè no era cap encàrrec). Això m'ha permès continuar treballant amb total llibertat creativa des de llavors.
- Quina portada creus ha estat la més aconseguida dels teus treballs?
També totes les estimo. Però una portada que vaig fer per la revista Tatano l'any 2017 va guanyar el Premi a la Millor Portada de Revista en català d'aquell any, així que aquesta m'ha quedat més gravada en el record.
- Quin personatge t’ha portat més alegries?
En aquest cas diré en Senyor Pot, que és un personatge que dibuixo per la revista Cavall Fort, i per mi, poder dibuixar a Cavall Fort significa seguir el fil de la meva infantesa, quan llegia la revista i m'enlluernava amb els dibuixos i personatges. Ara ja no soc nen però intento mantenir tot allò que la infància em va regalar.
- Es neix il·lustrador?
Il·lustrar és un ofici artístic. Per tant, la part professional s'aprèn, però la part artística i/o creativa ja es porta incorporada de naixement.
- Som un país de bons il·lustradors?
I tant! Històricament Catalunya ha sigut una referència, sobretot a partir del Noucentisme. Només per esmentar alguns noms: Lola Anglada, D'Ivori, Junceda...
- Quin color utilitzes més als teus dibuixos?
Els colors son com els estats d'ànim, per tant, en funció dels moments tendeixo cap a uns o uns altres...però en general m'agraden els colors càlids.
- Alguna vegada t’has inspirat en algú que coneixes per fer una il·lustració?
Sempre que dibuixem (o creem qualsevol cosa), estem influenciats per tots aquells que ens han precedit, i la nostra feina mai és absolutament original.
- Qui material utilitzes més per dibuixar?
Els més primaris son els que més m'agraden: llapis i paper
- Quina tècnica t’apassiona més a l’hora d’expressar les teves idees.
Darrerament m'agrada molt pintar amb aquarel·les o retoladors, ja que tenen un component d'atzar que fa que les imatges s'acabin configurant una mica de manera aleatòria, i aquesta sensació d'imperfecció m'interessa molt.
- Utilitzes l’ordinador molt sovint per la teva feina?
Sempre. Avui en dia, encara que comencem un dibuix a llapis, sempre s'acaba escanejant-lo i retocant-lo digitalment, i sinó també s'ha d’incorporar igualment a l'ordinador per enviar-lo per e-mail. Les il·lustracions sempre passen pel format digital, encara que després tornin a un paper imprès.
- Anomena un il·lustrador o il·lustradora que per tu sigui un referent.
Cesc ha sigut l'il·lustrador que m'ha explicat el món on visc des que era petit, a través de les pàgines de Cavall Fort.
- Ets del que esperen que arribi la inspiració o dels que treballen fins trobar-la?
Més aviat espero... en tot cas, no cal estar dibuixant per si arriba la inspiració, sovint es desperta la creativitat llegint un llibre, cuinant o simplement mirant a l'horitzó...
- Et sents identificat amb algun dels teus personatges?
Amb tots, ja que el que fem és el reflexa d'allò que som.
- El cinema t’ha ajudat a ser un bon il·lustrador ?
Sí, molt. Totes les activitats artístiques son vasos comunicants. és molt difícil ser un bon escriptor/a sense haver anat mai al teatre, o ser un/a il·lustrador/a sense haver llegit mai cap llibre o haver anat mai al cinema. L'art s'expressa de diferents maneres, però és una única idea.
- Cita alguna pel·lícula que hauríem de veure obligatòriament.
Bé, obligar potser no cal, però jo sempre m'he sentit atret per la fantasia de Fellini, on tots els seus personatges semblen sortits de llibres infantils o còmics (de fet, Fellini era grafista i dibuixant, i molt sovint dibuixava els personatges i després buscava els actors/actrius que s'hi poguessin identificar).
- Digues alguna pel·lícula animada que no s’hauria de deixar de veure.
Diré un curtmetratge: Plane Crazy (1928, Walt Disney). Va ser la primera aparició de Mickey Mouse i és un film de menys de 10' on hi ha representada tota la màgia del cinema d'animació (a banda de fer un film absolutament desmesurat pel que fa a la política de correcció, que no passaria cap filtre actual -masclisme, violència, adoctrinament, etc.).
- Hi ha algun personatge teu que t’agradaria repetir a alguna nova història?
No especialment. Sempre hi ha noves idees i noves propostes que et fan tirar endavant...
- Quin es el millor consell que pots donar-li a algú que es vol dedicar a la il·lustració de llibres i contes?
No sé si és el millor consell, però sempre els dic que han de dibuixar el que el la mà els hi indiqui, deixar-la fer...
- Un consell que dones constantment al teu alumnat:
Sigues feliç.
- Quantes hores al dia dediques a dibuixar?
Les mínimes possibles. M'agrada molt dibuixar però m'agrada encara més no fer-ho...
- A la propera reencarnació que t’agradaria ser? Em pots contestar amb un dibuix teu?
- Per últim, quina pregunta no t’he fet i t’ha agradaria contestar ?
Què menjaràs avui per sopar?
Lluïsa Villanueva, 2021
Write a comment